TAMARA

Una canción muy bonita

NUNCA ES TARDE PARA REACCIONAR

He aprendido....que nadie es perfecto
hasta que no te enamoras..

He aprendido que....la vida es dura
pero yo lo soy más!!

He aprendido que...las oportunidades no se pierden nunca;
las que tú dejas marchar...las aprovecha otro.

He aprendido que...cuando siembras rencor y amargura
la felicidad se va a otra parte.

He aprendido...que necesitaría usar siempre palabras buenas...
porque mañana quizás se tienen que tragar..

He aprendido...que una sonrisa es un modo económico
para mejorar tu aspecto.

He aprendido...que no puedo elegir cómo me siento...
pero siempre puedo hacer algo.

He aprendido que...cuando tu hijo recién nacido
tiene tu dedo en su puñito...
te tiene enganchado a la vida.

He aprendido que...todos quieren vivir en la cima de la montaña...
pero toda la felicidad pasa mientras la escalas.

He aprendido que...se necesita gozar del viaje
y no pensar sólo en la meta.

He aprendido que...es mejor dar consejos sólo en dos circunstancias...
cuando son pedidos y cuando de ello depende la vida.

He aprendido que...cuanto menos tiempo derrocho...
más cosas hago.

Es la semana de la amistad
Demuestra a tus amigos que te tienen

Un nou centre d'innovació acosta la tecnologia als discapacitats.

Un nou centre d'innovació acosta la tecnologia als discapacitats.

El TecnoCampus, la Fundació Maresme i l'Escola Universitària Politècnica de Mataró signen un conveni per aportar solucions a persones discapacitades (capgros.com - 06/06/2008).

El TecnoCampus, La Fundació Maresme i l´Escola Universitària Politècnica de Mataró ha signat aquest divendres, dia sis, un conveni mitjançant el qual es crea el Centre per a la Innovació Tecnològica Adaptada a Persones (CITAP). Aquest centre tindrà l´objectiu d´aportar solucions i productes a les persones amb necessitats especials creant una xarxa amb el sector empresarial, l´universitari, l´administració pública i les associacions. Alícia Romero, presidenta de la Fundació TecnoCampus, ha assegurat que aquest pacte servirà per “millorar els serveis pels ciutadans” i per afavorir “la qualitat de la vida” en l´atenció de les persones.

Per la seva banda, el president de la Fundació Maresme, Isidor Gil, s´ha mostrat “encantat” amb aquest projecte: “el moment actual ens empeny a fer un salt en la innovació i treballar per fer de la innovació l´eix transversal de l´entitat”. Gil ha assegurat que hi ha moltes necessitats per les persones amb discapacitats que es poden abordar amb la millora de la tecnologia. En aquest mateix sentit s´ha expressat el director de la EUPMT, que ha assegurat que s´uneixen “dos coneixements com són la tecnologia i l´experiència amb les persones”. “Volem que el CITAP sigui un centre de recursos, divulgació i generador de noves aplicacions”, ha afegit Gil.

De moment, el projecte ja està en funcionament a l´edifici TecnoCampus, on hi ha sis persones (dos de cada entitat) treballant per dissenyar els projectes i preparats per posar fil a l´agulla als primers encàrrecs a curt termini. Una de les facilitats que s´espera puguin sorgir a partir del CITAP és la de poder millorar l´inserció laboral de les persones discapacitades, tot i que tal i com ha comentat Isidor Gil, des de la Fundació Maresme han vist que hi ha “un munt de coses i de persones que poden millorar-se a partir de la connexió amb la tecnologia”.



S.F.

MATARO 2008

http://www.cird.bcn.es/castella/einfor/epremi8m/e8matorg.htm
una pagina para ver

DE LLIBRES per Ramiro Tomé, crític literari

DE LLIBRES
per Ramiro Tomé, crític literari

"El asombroso viaje de Pomponio Flato"

“Que los dioses te guarden, Fabio, de esta plaga, pues de todas las formas de purificar el cuerpo que el hado nos envía, la diarrea es la más pertinaz y diligente”.

Aquestes primeres línies de “El asombroso viaje de Pomponio Flato” són tota una declaració d’intencions: les 190 pàgines que les segueixen són tot un catàleg d’iròniques situacions, divertides i inesperades, entreteixides en una trama policíaco-detectivesca al més pur estil mendozià de “El Misterio de la cripta embrujada”.

Als primers anys del segle I de nostra era, l’il·lustre ciutadà romà de l’ordre eqüestre Pomponio Flato va emprendre un viatge a la recerca d’una saviesa que li havia de proporcionar la ingesta de certes aigües més o menys medicinals. Al segon any d’un tan líquid viatge i en una precària indigència, Pomponio apareix a Natzaret just a la vigília de la crucifixió del fuster del poble. En plena desesperació de l’il·lustre ciutadà, un marrec “rubicundo, mofletudo y con orejas de soplillo” el rescata de la misèria encomanant-li, per vint denaris, la missió de salvar al seu pare: el fuster que està a punt de ser executat.

Una història agradable, àgil, fàcil de llegir, relaxada i sobretot entretinguda. Però aquí (que no és poc) acaba el viatge de Pomponio. En una època en la que allò que es llegeix ve majoritàriament determinat per la indústria editorial i el màrqueting més que per la competència de qualitat literària, Eduardo Mendoza escriu de memòria i escriu molt bé, però aporta poc més que un títol competitiu i popular.

L’enrenou editorial que va precedir el seu llançament per Sant Jordi del 2008 anunciava una sàtira literària contra les novel·les històriques tipus “El codi Da Vinci” o “Els pilars de la terra”: les expectatives eren, conseqüentment, altes. Fins i tot es traçava un paral·lelisme amb el Quixot: sàtira per excel·lència als llibres de cavalleries.

Però no: és un llibre de lectura agraïda però no és cap punt d’inflexió a l’actual panorama literari. Com a qualsevol text, el temps el posarà al seu lloc: probablement passarà a la història com el que és, un divertiment refrescant, fàcil de regalar i fàcil de llegir i que garanteix, això sí, una bona estoneta. Que no és poc. I gràcies.

Fitxa tècnica del llibre:
Títol: El asombroso viaje de Pomponio Flato
Autor: Eduardo Mendoza
Editorial: Seix Barral
Col·leció: Biblioteca Breve
Pàgines: 192
Data de publicació: 28 de marzo de 2008
Preu: 16,50 €

Al voltant de 10.000 persones, segons fonts de l’Ajuntament de Mataró

Al voltant de 10.000 persones, segons fonts de l’Ajuntament de Mataró, van assistir de públic a la Jour de Fète, la festa Major de la ciutat francesa de Créteil, a la qual enguany hi ha participat una delegació mataronina. 360 mataronins, la majoria dels quals membres de les colles de figures, comparses i castellers de la ciutat, van participar en aquest esdeveniment que va tenir llo diumenge, dia 22. La delegació mataronina va estar presidida per l’alcalde, Joan Antoni Baron, i una representació municipal formada pel regidor de Presidència, Carlos Fernández; el regidor de Cultura Sergi Penedès; el cap del grup municipal de CiU, Joan Mora; el regidor del PPC, Juan Carlos Ferrando; la cap del grup municipal d'ICV-EUiA, Quiteria Guirao i el cap del grup municipal la CUP, Xavier Safont-Tria. La delegació oficial i els representants de les diferents entitats mataronines van ser rebuts el divendres a la tarda per l'alcalde de Créteil, Laurent Cathala, i per diferents membres del consistori francès.

La participació mataronina a Créteil va servir per donar a conèixer a aquesta ciutat de la perifèria parisina, agermanada amb Mataró, l’esperit de la festa major de les Santes. A la jornada hi van participar els gegants, el Drac, la Momerota, les Diablesses, l'Àliga i els Capgrossos. La festa va començar a les deu del matí amb una "passada" de les figures per un dels carrers de la part antiga de la ciutat, Créteil Village, que va finalitzar davant la Maison des Anciens Combattants (l’antic Ajuntament). Per la tarda va tenir lloc la Gran Final a la plaça Salvador Allende. Entre d’altres activitats relacionades amb la cultura catalana va tenir lloc una actuació castellera i la desfilada de les comparses de les diferents associacions, entitats i centres socials de Créteil, el Drac, els Gegants, les Diablesses, la Momerota, i l'Àliga. Després de la desfilada, els participants i el públic van ballar una gran sardana amb la voluntat de simbolitzar l'agermanament i l'amistat de les dues ciutats. Tot seguit, es va celebrar un pic-nic als jardins del llac amenitzat per diversos grups. El fi de festa va estar marcat per un castell de focs acompanyat de música catalana i francesa.

Paral•lelament a la visita de la degelació mataronina, Créteil també ha organitzat una exposició de fotos de les Santes, que estarà oberta al públic fins al 28 de juny a la Maison des Arts.

Tres españolas, premiadas como empresarias

Tres españolas, premiadas como empresarias

La primera edición de los premios tuvo lugar en Barcelona en febrero de 2007 y su objetivo fue dar credibilidad y visibilidad a las mujeres empresarias de India.

Tres empresarias españolas, Núria Basi (Armand Basi), Nani Marquina (Nani Marquina Disseny) y María del Pino Velázquez (Unísono), han recibido en Nueva York los premios IWEC (International Women's Entrepreneurials Challenge). Estos premios fueron creados en el año 2006 por la Cámara de Comercio de Barcelona conjuntamente con la Cámara de Comercio de Manhattan y la Federación de Cámaras de Comercio de India (FICCI FLO). El resto de las premiadas son empresarias de India o de Estados Unidos, y este año se han sumado también empresarias de África (Nigeria, Suráfrica y Kenia).

La primera edición de los premios tuvo lugar en Barcelona en febrero de 2007 y su objetivo fue dar credibilidad y visibilidad a las mujeres empresarias de India. La segunda edición se ha celebrado durante este mes de junio en Nueva York. El proyecto cuenta con el patrocinio de La Caixa.

El acto de entrega, celebrado en el Harvard Club de Nueva York y presidido por la presidenta de la Cámara de Comercio de Manhattan, Nancy Ploeger, y por la embajadora de Estados Unidos, Ruth A. Davis, contó con la asistencia de más de 300 personas.

EDITORIAL 2008

EDITORIAL
5 de juny de 2008
LA DIFÍCIL TASCA DE SER PARES I EL PAPER DEL AVIS

Una de les experiències humanes més riques i apassionants és la de ser pares, quan els fills són desitjats i fruit de l’amor de la parella. Però, en aquest món que ens ha tocat viure no és fàcil ser pares. Avui dia és dóna el cas, massa sovint, que aquesta tasca està molt minvada a causa de les condicions laborals de l’existència moderna. Fa l’efecte que no se sàpiga que els fills necessiten del contacte gratificant i perllongat amb els seus pares. Cal trobar el temps necessari per escoltar-los, jugar amb ells, riure junts i explicar-los el perquè de les decisions que prenem sobre els seus horaris i comportaments.
Cal educar per a la llibertat i la responsabilitat, però educar. I això implica un diàleg constant amb els fills. És difícil i delicat, però no impossible.
Hi ha hagut períodes de la història en què una parella arribaven a ser pares i, només aplicant el que havien après dels seus pares, tot rutllava. Avui no. Els pares han d’estar a l’última i això és molt complicat. Han d’estar al dia en les noves tecnologies, han de lluitar amb la de les marques del calçat, de la roba........
Els pares són els primers en la transmissió de valors als fills, i a més, són insubstituïbles. Després hi hauria els germans més grans, la família en la seva amplitud, però sobretot els avis. El avis avui dia tenen molt protagonisme. Qui no recorda els seus avis? Qui pot oblidar el seu testimoni i la seva presència a la llar? Quans de nosaltres portem el seu nom com a signe de continuïtat i d’agraïment !
En el tema de la transmissió de valors, moltes de les coses que els pares diuen als seus fills que han de fer per ser bones persones i per saber anar pel món, en realitat no són idees originals seves, sinó que se les han copiat dels seus propis pares. Aquests, abans, desenvolupaven un paper important en la vida i en el creixement de la família. Fins i tot en edat avançada, seguien estant presents entre els fills, els néts i, de vegades, fins entre els besnéts.

En el present la situació ha canviat molt en la vida de les famílies. Els avis, molt sovint, no viuen amb els fills i els néts, però sí que hi tenen molta relació, ja que la seva ajuda és molt valuosa per a les famílies en la difícil conciliació de la vida laboral i la vida familiar. Als carrers de les nostres ciutats i als mitjans de transport podem veure molts nens i nenes amb les seves carteres escolars donant la mà a l’avi o a l’àvia. Els avis són un pou de saviesa pràctica. Però també ho són de molts valors: paciència, bondat, tendresa...... temps ! I tot això ho donen els avis als seus néts.
D’altra banda, l’escola és el segon agent en la transmissió de valors. El nen passa moltes hores i molts anys a l’escola. Els moviments especialitzats, els amics, els mitjans de comunicació, etc. Tots tenen la seva incidència en la formació de la persona.
Els pares solen dir que tenen dificultats a l’hora d’exercir l’autoritat. Des de l’escola ho confirmen, però també en destaquen d’altres com: el respecte a l’altre, la creativitat, la solidaritat...... El Dr. Francesc Torralba diu que < s’imposa la necessitat de tornar a recuperar el sentit de l’autoritat >. Com a expert i com a pare de família, pensa així, i diu que seria com la baula perduda en la formació de la persona i que l’han perdut els qui han d’educar: pares i mestres.
Sens cap dubte, els avis són un recurs molt valuós, cal fer, per tant, unes opcions coherents que permetin valorar aquest recurs de la millor manera possible. Són els testimonis d’una història personal i comunitària que continua vivint en el seu record i en la seva saviesa. Sota cap concepte han d’ésser exclosos del cercle familiar. A més, són un tresor que no podem arrabassar a les noves generacions.

ESTA ECHA POR UNA PERSONA MUY APRESIADA POR TODOS NOSOTRO GRACIA ANTONI