POEMA

EL MITE DEL”NORD ENLLÀ”


ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh,que cansat estic de la meva
Covarda,vella,tan salvatge terra,
I com m’agradaria d’allunyar-me’n,
Nord enlla`,
On diuen que la gent és neta
I noble,culta,rica,lliure,
Desvetllada i feliç!
Aleshores,a la congregació,els germans dirien
Desaprovant:<Així l’home que se’n va del seu indret>>,
Mentre jo,ja ben lluny, em riuria
De la llei i de l’antiga saviesa
D’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
I estimo a més amb un
Desesperat dolor
Aquesta meva pobra,
Bruta,trista,dissortada pàtria.

Salvador Espriu, El caminant i el mur