sábado, enero 26, 2008

EL IMPEP


El GIMM celebra la instal·lació d’un ascensor a l’edifici de l’IMPEM

L’entitat reivindica més ‘normalitat’ a l’hora de construir edificis adaptats per a persones amb mobilitat reduïda

per Judith Vives - fotos Oriol Miras - 24/01/2008 17:30 (192 lectures)

El nou ascensor a l'entrada principal de l'IMPEM
Una representació de la fundació GIMM ha visitat aquest dijous, dia 24, l’edifici de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM), situat al carrer Herrera. Per a la majoria aquesta ha estat la primera vegada que entraven a un edifici que, fins el passat mes de desembre, no resultava prou accessible per a les persones amb mobilitat reduïda. Fins ara, les persones en cadira de rodes només hi podien accedir des de la planta subterrània, a la qual s’accedia des del carrer d’Enric Granados. L’Ajuntament va iniciar el passat mes de juny les obres d’instal·lació d’un ascensor a l’entrada principal de l’edifici per tal de resoldre aquest greuge que el GIMM ha denunciat des de que es va inaugurar l’IMPEM, a principis de l’any noranta. Per accedir a l’IMPEM per aquesta porta principal era necessari salvar un desvivell d’1,80 metres amb una escala de deu graons. Una part d’aquesta escala s’ha enderrocat per poder-hi instal·lar l’ascensor, que ha costat 97.067 euros. L’empresa Nietos de Garcia Cano s’ha encarregat de les obres.

“Feia molts anys que ho reclamàvem, sort que s’ha normalitzat”, celebra el president de la fundació GIMM, Miquel Guardiola, que recorda que els membres de la seva entitat tenen per costum no assistir a actes que tenen lloc en edificis no accessibles com a mesura reivindicativa i de pressió. En aquest sentit, Guardiola lamenta que un edifici relativament modern com el de l’IMPEM es construís sense tenir en compte les necessitats dels disminuïts físics i reclama a arquitectes i enginyers “que siguin una mica més sensibles” i tinguin en compte els criteris recollits a llei d’accessibilitat.

Segons Guardiola, amb la instal·lació de l’ascensor a l’IMPEM queden resolts els problemes bàsics d’accés als principals edificis municipals. Tot i això, president de la fundació recorda que encara queda molta feina a fer per tal d’adaptar els interiors de molts d’aquests edificis en detalls com els tipus de poms de les portes o l’accés als lavabos, així com adaptar-los als cecs. A més, Guardiola adverteix que a banda dels edificis municipals, queden altres espais públics a la ciutat que no són accessibles, com ara l’edifici de l’Escola Universitària del Maresme, al passeig del Callao, o l’estació de Renfe. Tampoc la nova seu corporativa de Caixa Laietana al Pla d’en Boet disposa d’accés per a disminuïts físics, però l’entitat bancària ja s’ha compromès amb el GIMM per tal de posar solució a aquesta situació.

domingo, enero 20, 2008

miércoles, enero 09, 2008

MATARÓ 2007


Els empresaris, moderadament satisfets amb el lleu creixement de l'economia.

La Fagem valora les dades de l'Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya que apunta el crement d'un 0,25% de l'economia al Maresme (capgros.com/ACN - 18/12/2007).

La Federació d´Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM) ha rebut amb moderada satisfacció les dades que es desprenen de l´Anuari Econòmic Comarcal referent a l´any 2006 publicat per Caixa de Catalunya. Segons aquestes dades, el creixement de l´economia a la comarca l´any 2006 va ser d´un 0,25%, respecte l´any 2005. Aquesta xifra manté al Maresme com la sisena comarca de Catalunya i, juntament amb el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental conformen el 65,7% del Producte Interior Brut (PIB) català. Segons els empresaris maresmencs, aquest creixement es basa en l´impuls i l´acceleració del sector serveis i en les xifres de la construcció.

Per a la Federació d´Associacions i Gremis Empresarials del Maresme, la comarca ha d´aprofitar els recursos que té, potenciant la innovació mitjançant el suport a centres tecnològics com Cetemmsa i el contacte amb les universitats per continuar el procés d´estímul als emprenedors i mantenint-se com una comarca de pes a Catalunya.

En l´anàlisi que en fan de les dades, els empresaris maresmencs, posen en dubte que de cara un proper anuari les dades referents a la construcció siguin tan positives, ja que els agents del sector ja estan notant un cert alentiment en la marxa del sector des de principis de l´any 2007.

Al contrari passa amb la indústria. Aquest sector està experimentant un creixement positiu, resultat del creixement de la indústria de la metal·lúrgia, els productes metàl·lics i la química; que juntament amb altres produccions de sectors menys rellevants, va compensar la reducció del tèxtil i la confecció.

Pel que fa als serveis, aquest representen la major part del PIB comarcal, amb un 65,43%, una xifra lleugerament superior a la mitjana catalana (64,90%). D´entre tots els serveis, els més directament vinculats al turisme són els que més avancen.

MATARÓ TELEFONO CIVICO


El teléfono cívico recibe en un año 25.000 llamadas.

(18.12.2007).


MATARÓ El teléfono del civismo, un servicio gratuito del Ayuntamiento de Mataró, ha recibido en su primer año en uso ¿desde noviembre de 2006¿ 25.770 llamadas. De ellas, más de 13.000 han sido para contactar con el servicio de recogida a domicilio de muebles y voluminosos, más de 9.000 para alertar de incidencias en la vía pública ¿desde desperfectos en el mobiliario a actitudes incívicas¿ y el resto de llamadas, 2.784, para expresar quejas o sugerencias. Montse López, concejal del área de Servicios Centrales, valoró positivamente el servicio y la respuesta ciudadana y reconoció que el gran volumen de llamadas muestra que "cada vez hay gente más cívica, que se implica para mejorar su ciudad". / A. de la Fuente