sábado, diciembre 26, 2009

Quisiera que mi mente y mis manos plasmaran en el lienzo de la vida


-->Solo hay un destino

Soy como cualquiera
amo igual que todos
adoro las cosas bellas,

Quisiera que mi mente y mis manos
plasmaran en el lienzo de la vida
todo lo que se puede amar,
pero la vida a veces es complicada
y aun así soy feliz,

Cada día se aprende algo nuevo
y no quiero dejar de aprender
quiero vivir y morir
dándome esa oportunidad
que el destino me ha preparado.

Lo quiero demasiado
no lo quiero defraudar.


María José Robledo.
Un abrazo muy fuerte de tu amiga Encarna

María José Robledo




Esclava en el silencio
Recuerdas cuando te dije.
Te amaré hasta la muerte
Aquel día no pensaba
Que yo lucharía en el frente,
Que serías mi enemigo
Al que yo juré amor
Al que le daría la vida y pediría perdón.

Me anulaste por completo
Heriste mi corazón
Los golpes no me importaban
Solo quería tu amor.

Qué será lo que Dios concede,
Qué don, para amarte así
Qué venda pone en los ojos
Para dejarnos sufrir.

No he ganado la batalla
Y me siento derrotada
No quieres dejarme sola
Aunque tú ya no me amas,

Quieres seguir maltratándome,
Viendo que mi vida acaba
Muriendo en el silencio
Como si fuera tu esclava,

María José Robledo

sábado, diciembre 12, 2009

Un dia de las personas del casasl en la bolsa de Barcelona


Lo pasamos muy bien mirando como va la bolsa, es una pasada lo de ordenadores que se van moviendo cada momento para mi fue una gran experiencia que me gusto mucho La guía lo contó todo muy bien me impresiono mucho ver los millones de € que se mueve cada día en España

martes, octubre 27, 2009

Frases

Llamar al pan y que aparezca
sobre el mantel el pan de cada día;

darle al sudor lo suyo y darle al sueño
y al breve paraíso y al infierno 

y al cuerpo y al minuto lo que piden;
reír como el mar ríe, el viento
 ríe,
sin que la risa suene a vidrios rotos;
beber y en la embriaguez asir la vida,

bailar el baile sin perder el paso,
tocar la mano de un desconocido 

probar la soledad sin que el vinagre
haga torcer mi boca, ni repita 

mis muecas el espejo, ni el silencio
se erice con los dientes que rechinan:
estas cuatro paredes
 ?papel, yeso,
alfombra rala y foco amarillento?
no son aún el prometido infierno;
que no me duela más aquel deseo,
helado por el miedo, 
llaga fría,
quemadura de labios no besados:
el agua clara nunca se detiene 

y hay frutas que se caen de maduras;
saber partir el pan y repartirlo,
el pan de una verdad común a todos, 

verdad de pan que a todos nos sustenta,
por cuya levadura soy un hombre,
un semejante entre mis semejantes; 
 en frutos...

domingo, octubre 18, 2009

Qué importa cuántos años, ¿¿cuántos tengo, o cuántos espero…

¿¿Que cuántos años tengo??
¡Qué importa eso!
¡Tengo la edad que quiero y siento!

La edad en que puedo: Gritar sin miedo lo que pienso...

Hacer lo que deseo, sin miedo al fracaso, o lo desconocido...

Pues tengo la experiencia de los años vividos y la fuerza de la convicción de mis deseos.

¡Qué importa cuántos años tengo!

¡No quiero pensar en ello!
Pues unos dicen que ya soy viejo (a), y otras “que estoy en el apogeo".

Pero no es la edad que tengo, ni lo que la gente dice, sino lo que mi corazón siente y mi cerebro dicte.

Tengo los años necesarios
para gritar lo que pienso,
para hacer lo que quiero,
para reconocer yerros viejos, rectificar caminos y atesorar éxitos.

Ahora no tienen por qué decir:
¡Estás muy joven, no lo lograrás!
¡Estás muy viejo (a), ya no podrás!

Tengo la edad en que las cosas se miran con más calma, pero con el interés de seguir creciendo.

Tengo los años en que los sueños, se empiezan a acariciar con los dedos, las ilusiones se convierten en esperanza.

Tengo los años en que el amor,
a veces es una loca llamarada,
ansiosa de consumirse en el fuego de una pasión deseada..
y otras... es un remanso de paz, como el atardecer en la playa.

¿Qué cuántos años tengo?
No necesito marcarlos con un número, pues mis anhelos alcanzados, mis triunfos obtenidos, las lágrimas que por el camino derramé al ver mis ilusiones truncadas...

¡Valen mucho más que eso!

¡Qué importa si cumplo cincuenta sesenta o mas,


Pues lo que importa:

¡Es la edad que siento!

Tengo los años que necesito para vivir libre y sin miedos.
Para seguir sin temor por el sendero, pues llevo conmigo la experiencia adquirida
y la fuerza de mis anhelos.

¿Qué cuántos años tengo?

¡Eso a quién le importa!
Tengo los años necesarios para perder el miedo y hacer lo que quiero y siento!!.


Qué importa cuántos años, ¿¿cuántos tengo, o cuántos espero… ??
Si con los años que tengo.. ¡¡Aprendí a querer lo necesario y a tomar sólo lo bueno!!
Que tengas un hermoso día!!


La pista s’ha aconseguit amb la pavimentació de l’antic camp provisional de futbol a 7 de Cirera,


Notícies » Cirera estrena la nova pista poliesportiva municipal situada a l’avinguda del Corregiment de Mataró
Data publicació: 16/10/2009

Cirera estrena la nova pista poliesportiva municipal situada a l’avinguda del Corregiment de Mataró
L’equipament era un camp de futbol a 7 que ara s’ha pavimentat i habilitat


La nova Pista Poliesportiva Municipal de Cirera
La nova Pista Poliesportiva Municipal de Cirera permetrà la pràctica d’esports com l’hoquei patins, el futbol sala o el patinatge artístic, entre altres. L’alcalde, Joan Antoni Baron, i el president de l’Institut d’Esports, Ivan Pera, tenen previst inaugurar l'equipament demà dissabte, 17 d’octubre, a les 18.00 hores. Abans de la inauguració oficial, a les 17.00 hores, tindrà lloc una exhibició de patinatge, i just després dels parlaments un partit d’hoquei entre els equip infantils del Club Hoquei Mataró.

La pista s’ha aconseguit amb la pavimentació de l’antic camp provisional de futbol a 7 de Cirera, situat a l’avinguda del Corregiment a l’alçada de la plaça de Francesc Flos i Calcat. El perímetre està format per un rectangle de 40x20 metres i queda delimitat per una tanca d’1 metre d’alçada, amb dues portes d’accés d’1 metre d’ample i una porta de doble full de 4 metres en total. Als extrems transversals de la pista s’ha col·locat una xarxa de protecció de 4 metres d’alçada.

La reforma també ha inclòs la col·locació d’un mòdul prefabricat amb serveis i s’ha millorat l’enllumenat per afavorir la il·luminació actual de l’equipament.


Recinte polivalent

Fora pista s’han deixat unes zones pavimentades per escalfar i patinar. Així mateix, s’ha pintat la pista amb les marques d’hoquei patins i futbol sala. Per tal d’aprofitar el recinte, les porteries d’hoquei amb les xarxes de protecció són desmuntables. Les porteries de futbol sala s’han col·locat amb un sistema que no perjudica el paviment, per no posar peces sobresortints que puguin molestar als patinadors. Es preveu que el nou equipament registre un promig de 18.000 usos anuals.

Les obres, adjudicades a l’empresa Servicios y Obras Barcelona, S.L. per un import de 215.000 € IVA inclòs, van començar a l’abril. La construcció de la nova pista poliesportiva està finançada pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), que pretén crear ocupació mitjançant l’execució d’obra pública. L’Ajuntament duu a terme 52 obres amb els ajuts del FEIL, que suposen una inversió de 21 milions d’euros a la ciutat i una previsió d’ocupació de 700 llocs de treball.

lunes, septiembre 07, 2009

Fiestas para el año que biene Mataró



Notícies » El Ple aprova el calendari de festes locals per al 2010

Data publicació: 07/09/2009
El Ple aprova el calendari de festes locals per al 2010
Una imatge de la Ruixada de Les Santes

Una imatge de la Ruixada de Les Santes


El Ple va aprovar el calendari de festes locals per al 2010. Com a festes locals, retribuïdes i no recuperables, es va acordar el 24 de maig amb motiu del dilluns de Pasqua Granada i fira de Mataró i el dimarts 27 de juliol, festa major de Les Santes.

Amb aquestes dues festes locals i les marcades pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, el calendari de festes a Mataró per a l'any vinent queda de la següent manera:

- Divendres, 1 de gener (Cap d’any)
- Dimecres, 6 de gener (Reis)
- Divendres, 2 d’abril (divendres Sant)
- Dilluns, 5 d’abril (Pasqual Florida)
- Dissabte, 1 de maig (dia del treballador)
- Dilluns, 24 de maig (Pasqua Granada i fira de Mataró) *
- Dijous, 24 de juny (Sant Joan)
- Dimarts, 27 de juliol (festa major de Les Santes) *
- Dissabte, 11 de setembre( diada nacional de Catalunya)
- Dimarts, 12 d’octubre (festa nacional d’Espanya)
- Dilluns, 1 de novembre (Tots Sants)
- Dilluns, 6 de desembre (dia de la Constitució)
- Dimecres, 8 de desembre (la Immaculada)
- Dissabte, 25 de desembre (Nadal)

sábado, septiembre 05, 2009

Me explico : yo siempre digo, no cuides tanto a tu familia, cuida a tu PAREJA y la gente se sorprende !! Pero cómo que no voy a cuidar a mi famili


crito por el Padre Ricardo Búlmez

Voy a decir algo, que con seguridad va a molestar a muchos, pero que cuando se los explique les va a molestar más, y es que a veces cuidamos más lo SEGURO que TENEMOS, que lo INSEGURO.

Me explico : yo siempre digo, no cuides tanto a tu familia, cuida a tu PAREJA y la gente se sorprende !!
Pero cómo que no voy a cuidar a mi familia?
Es MI FAMILIA!!
A tu familia no la tienes que cuidar.Es tu familia.

TU FAMILIA, está SEGURA, nunca se pierde.
Ustedes han oído decir a alguien “allí va mi ex hijo, allí va mi ex padre”?
No, verdad?. Pero han oído mucho, “allí va mi ex pareja”.
Entre los padres, los hijos, los hermanos,los abuelos, los tíos, los primos … la familia es lo más seguro, que se tiene, no hay ex.
Ellos están allí y por muchos años que duren sin verse, por mucho tiempo que tarden en escribirse ellos están allí.

Usted no puede decir; “aquella señora que va pasando por allí, fué mi madre por 25 años”… Su madre está allí, ella está segura.
Es más, les voy a décir otra cosa,… de todos los amores; que es tender lazos, de todos los puentes, el amor más débil que existe es el de PAREJA.
En una pareja no hay consanguinidad. Por eso hay que darlo TODO, para formarse algo.

Tener una pareja es como cuidar una flor.
Si una flor no se riega, se muere, y si se riega mucho también. Hay que ser un artista para cuidar una flor. Yo no sé cuidar flores, por eso soy cura.
Por eso, el amor de padre, de madre y de hijo es como tener un “cují coriano”, nadie los riega, pero esta ahí.

HOLA PADRE RICARDO LE DOY LAS GRACIAS POR ESTE ESCRITO ES MARAVILLO,
CON SU PERMISO OTRO DÍA PONDRÉ MAS COSAS ESAS TAN BONITAS QUE HA PUESTO SOBRE LA FAMILIA ,
UN SALUDO ENCARNA

miércoles, septiembre 02, 2009

No por eso dejan De ser bellas sus rosas Ni tampoco pierden su olor Hay que seguir cuidándolas Para que vivan mejor



JULIÁN Y LOURDES

Con cuanto amor
Se puede nacer,
Cuanta vida para vivirla
Desde niña que lo amabas
Y de muy niño te quería.

El amor a puesto a prueba
Vuestras almas
Sin la vida
Y os habéis dado cuenta
De que un rosas
También tiene espinas

No por eso dejan
De ser bellas sus rosas
Ni tampoco pierden su olor
Hay que seguir cuidándolas
Para que vivan mejor

Con ternura, con cariño
Se forja un gran amor
Que perdurará toda la vida
Como el de vosotros dos.

Ernesto

gracia Maria jose por este poema un saludo de tu amiga Encarna

lunes, agosto 03, 2009

AMOR



"ODA AL AMOR"
(En clave de humor)

El....
¡Qué feliz soy amor mío! pronto estaremos casados,
el desayuno en la cama, un buen zumo y pan tostado
con huevos bien revueltitos, todo listo bien temprano.

Saldré yo hacia la oficina y tú rápida al mercado,
pues en sólo media hora debes llegar al trabajo.
Y seguro dejarás todo el pisito arreglado
pues bien sabes que en la noche me gusta cenar temprano.

Eso sí, nunca te olvides que yo vuelvo muy cansado.
Por la noche, teleseries, pues la tele es más barato.
No iremos nunca de tiendas, ni de restaurantes caros,
ni de gastar los dineros, ni despilfarrar los cuartos.

Tú guisaras para mi, sólo comida casera.
Yo no soy como la gente que le gusta comer fuera...
¿No te parece, querida que serán días gloriosos?
Y no olvides que muy pronto, yo seré tu amante esposo.

ELLA......

¡Que sincero eres mi amor!, ¡Que oportunas tus palabras!
Tú esperas tanto de mí que me siento intimidada.
No se hacer huevos revueltos como tu mamá adorada,
se me quema el pan tostado, de cocina no se nada.

A mi me gusta dormir casi toda la mañana.
Ir de tiendas, hacer compras con la Mastercard dorada.
Tomar té o el cafecito en alguna linda plaza,
comprar todo de diseño y la ropita muy cara.

Cenar en los Restaurantes, y viajar a Punta Cana,
todos los veranitos a pasar la temporada.
Piénsalo bien, aún hay tiempo la iglesia no está pagada.
Yo devuelvo mi vestido, y tú, tu traje de gala.

Y el domingo en el diario, con letra bien destacada:

"HOMBRE JOVEN Y BUEN MOZO
BUSCA UNA ESCLAVA MUY LERDA
PORQUE SU EX FUTURA ESPOSA,
AYER LO MANDÓ HA PASEO"

jueves, julio 09, 2009

El president de Càritas, Antoni Vilà, va intervenir en el ple per destacar la trajectòria, "l’esperit de servei" i la "dedicació desinteressada" de la


Medalla de la Ciutat per les filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül

El ple aprova la concessió d'aquesta distinció a una entitat que treballa des de fa més de cent anys per ajudar els necessitats de la ciutat

per J. V. - 08/07/2009 18:29 (46 lectures)
Les filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül rebran la Medalla de la Ciutat. Així ho va aprovar el ple del passat dia 2 de juliol per unanimitat, i com a reconeixement de la tasca de servei als més desvalguts que han portat a terme des de fa més de cent anys com a infermeres a l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i, actualment, als menjadors econòmics de Sant Joaquim. L’Ajuntament s’ha fet ressò així d’una petició feta per més d’una trentena d’entitats de la ciutat que han presentat la sol·licitud de suport per tal de concedir a aquesta entitat el distintiu d’honor de la ciutat. Segons va explicar el regidor de Presidència, Carlos Fernàndez, la medalla es concedirà en un acte que tindrà lloc durant la festa de les Santes.

El regidor de CiU, Marcel Martínez, va manifestar el suport de la seva formació a la “feina abnegada i lluny dels focos mediàtics” que porta a terme la congregació, mentre que el regidor de la CUP, Xavier Safont Tria, tot i celebrar aquest reconeixement, va manifestar que cal que des de l’administració pública es reforcin aquestes tasques d’ajuda als necessitats que ara porten a terme entitats de forma desinteressada.

El president de Càritas, Antoni Vilà, va intervenir en el ple per destacar la trajectòria, "l’esperit de servei" i la "dedicació desinteressada" de la congregació de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, fundada a París pel beat Frederic Ozaram i que es van instal·lar a Mataró el 1898. Des de 1900 fins al 1987, l’ordre religiosa es va fer càrrec bàsicament de les tasques d’infermeria de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena.

El 1908 les Filles de la Caritat es van fer càrrec dels menjadors econòmics Sant Joaquim, on continuen fins avui preparant el menjar i atenent els usuaris. Aquest any la Fundació Sant Joaquim ha celebrat el centenari de la presència de la comunitat al front dels menjadors.

Un testimoni de la història i la vida popular des de mitjans del segle XVII fins al segle XIX. El Museu de Mataró


La tradició de la rajola catalana pren Mataró amb una exposició

El Museu de la ciutat inaugura aquest dijous la mostra itinerant “El món des d’una rajola”

per G. Aragón - 08/07/2009 17:46 (66 lectures)
Un testimoni de la història i la vida popular des de mitjans del segle XVII fins al segle XIX. El Museu de Mataró acollirà a partir de demà, dia 9 de juliol, l’exposició “El món des d’una rajola”, comissariada per la professora d’antropologia Josefina Roma i produïda per la Diputació de Barcelona amb el suport de la Caja de Ahorros del Mediterráneo. L’exposició pretén ser una porta oberta per redescobrir el món de la rajola catalana d’arts i oficis, que s’ha convertit al llarg del temps en una manifestació artística de transmissió de la informació social.

En el marc de la mostra, destaca el fet que els artistes prenien com a font d’inspiració les auques, els gravats i les estampes, la rajoleria d’altres països o el món que els envoltava. Així doncs, l’exposició presenta una àmplia iconografia on les rajoles plasmen moments concrets de la vida quotidiana, imatges vinculades a la cultura popular, motius vegetals, animals domèstics, salvatges o mitològics, produccions realitzades per l’home o, fins i tot, elements vinculats amb la representació simbòlica de l’univers.

“El món des d’una rajola” ha estat possible gràcies a la col·laboració del Consorci del Patrimoni de Sitges, del Museu Municipal Vicenç Ros i de Can Tinturé – Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel. La configuració de la mostra s’ha dut a terme a partir de l’extens material dels museus que integren la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. L’exposició estarà oberta al públic fins el proper 16 de setembre.

Dijous, dia 9. A 2/4 de 8 del vespre al Museu de Mataró

domingo, junio 28, 2009

POEMA



Jaime Savines
Qué risueño contacto el de tus ojos,
ligeros como palomas asustadas a la orilla
del agua!
!Qué rápido contacto el de tus ojos
con mi mirada!

¿Quién eres tú? !Qué importa!
A pesar de ti misma,
hay en tus ojos una breve palabra
enigmática.
No quiero saberla. Me gustas
mirándome de lado, escondida, asustada.
Así puedo pensar que huyes de algo,
de mí o de ti, de nada,
de esas tentaciones que dicen que persiguen
a la mujer casada.

LECTURAS

DE GENT GRAN
per Emili Ramos, secretari de l'Ass. Jubilats Mataró-Maresme

Tenim drets els vells?

La societat occidental d'ençà l'implantació de la tecnologia industrial més avançada en tota mena de processos de fabricació i de la millora sanitària en quan a investigació i aplicació pràctica en la farmacologia i dietètica ha millorat considerablement en l'esperança de vida de les persones, que d'any en any es va acreixent i sembla, tal com passa amb les marques atlètiques, que no hi hagi límitació a la vista. Això preocupa, amoïna i posa nerviosos alss governants, particularment als economistes; tenen paüra, tal com ha dit l'actual ministre d'Economia espanyol: "a la llarga poden posar en perill, la gent gran, l'equilibri pressupostari".

Es parla d'implantar una llei de dependència de les persones grans i, com tot, te un cost, semble ser que el P.I.B. (Producte Interior Brut), s'apujaria en un 0'7%, ves per on el mateix famós percentage que tan generosament prometeren aplicar en ajudes al Tercer Món i que mai s'arriba a acomplir.

Tal com assenyala la sociòloga Eulàlia Solé en un recent article publicat al diari "La Vanguardia", el fet de que uns propers 15 o 20 anys haurà augmentat el cens de gent major de 50 anys i que sobrepassant el 50% del votants constituïm majoria absoluta en l'electorat, no els deixarà aplicar les reformes com la de retallar les prestacions i castigar-los a una vellesa miserable, cosa que per dissort ja en son molts quela pateixen.

Diu la citada escriptora que si a l'any 1948 fou instituïda la Declaració Universal del Drets Humans i que no obstant que aquest document per ell mateix ja hauria d'esser suficient, les Nacions Unides, pel 1989, vàren proclamar també, la Declaració dels Drets de la Infància; per quan, doncs, s'instituïran els Drets de la Vellesa Digna, cosa que comportaria que ningú poguès negar-nos, als jubilats, el dret a una paga i agombolaments decents fins al final de la nostra existència.

No hauria d'importar que la Seguretat Social tingués mancança o excedent, son els pressupostos mateixos de l'estat els que han d'aportar tot el que es necessita per el Drets dels Ancians, és un capítol fonamental. Perquè, cal preguntar-se: la societat ha d'ometre la nostra contribució a l'actual BENESTAR?. Quan érem joves i teniem vida laboral activa, i contributiva, que vàrem fer?: treballar, procrear, cuidar la família i millorar tant com poguerem la societat que ens tocà per tal d'arribar a on estem ara.

Si els nens, futur indefectible, tenen dret a l'educació, a la salud, als serveis sanitaris i a la protecció de la família. costi el que costi, nosaltres que hem fet possible que ells ara hi siguin, perquè no som mereixedors d'un tracte digne?

Valgui aquesta modesta postil·la com a reconeixement al ben escriure i raonada exposició de l'escriptora i sociòloga Eulàlia Solé.

BOLUNTARIADO

Voluntariat TDT fa un total de 2014 actuacions a Mataró i Segòvia

El programa pilot ajuda a persones grans a donar el salt a la televisió digital abans de l’apagada prevista pel 30 de juny

per S. F. - 26/06/2009 13:27 (90 lectures)
El projecte ‘voluntariat TDT’ ha realitzat un total de 2014 actuacions a Mataró i Segòvia. En total, 161 voluntaris han participat d’aquest projecte, que pretenia acostar la televisió digital a la gent gran d’aquestes dues ciutats per evitar que es quedessin en fora de joc de cara a la propera apagada analògica, prevista pel 30 de juny. Ambdues ciutats, que es troben en la primera fase de l’apagada, han destacat l’èxit del projecte. Ferran Amago, degà del Col·legi Oficial d’Enginyters Tècnics de Telecomunicacions a Catalunya ha presentat l’estudi, en el qual s’ha explicat que el 70% de les persones amb més de 75 anys ja estan adaptades a la TDT a la ciutat de Mataró. L’alcalde, Joan Antoni Baron, ha afegit que treballaran per ajudar al 30% restant amb diferents mecanismes que tenen previst.

Baron ha destacat el fet que Mataró a nivell de cobertura no ha de tenir problemes, tot i que no serà fins que “s’apagui” que comencin “a sortir algunes sorpreses”.L’alcalde ha apuntat a la zona de Vista Alegre oest on tradicionalment hi ha hagut problemes amb les antenes: “posarem algun repetidor per potenciar-ho”. A més, ha remarcat el fet que suposa una feina com la del Voluntariat TDT, que evita “la fractura digital” i ajuda a les persones grans a “no quedar-se al marge”. “L’accés a la informació ha de ser universal”, ha afegit.

A l’acte ha assistit el director de l'Oficina Nacional de Transició, José Antonio Quintela, que ha qualificat el projecte de “molt interessant” i ha destacat la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró i Segòvia. Segons Quintela, ha estat una actuació “eficaç” que potencia el “principi de solidaritat amb les nostres persones grans”. A més, el director de l’ONT ha assegurat que el projecte “no acaba aquí”, sinó que això és una “llavor per donar suport a qui té problemes”. Ha admès que està tot el dia mirant el rellotge esperant que passin els cinc dies per l’apagada analògica i “comprovar el salt de modernitat”.

Durant l’acte s’han entregat diversos reconeixements als voluntaris i universitats que han participat en el projecte. Un dels destacats ha estat el president del Consell Audiovisual de Catalunya, que també va fer una actuació en conèixer el projecte i que ha destacat la importància de fer projectes d’aquest tipus.

sábado, mayo 30, 2009

ESPOSICION DE UNA AMIGA



Art


La llum i el color de Marisa Blasco torna a prendre l’Espai Capgròs

La pintora mataronina torna a la sala de Capgròs amb bodegons i paisatges, després de la mostra que hi va protagonitzar l'any 2003

per V. B. - fotos R. Gallofré - 29/05/2009 8:16 (71 lectures)

Marisa Blasco a l'Espai Capgròs
Un mes de juny ple de llum i de color, reflectits a través de l’obra de la mataronina Marisa Blasco. Així es presenta la nova exposició de l’Espai Capgròs, que s’inaugura el divendres 29 de maig. Blasco ja coneix la sala, l’any 2003 hi va oferir la seva primera exposició individual. Ara torna amb la mostra “Blau íntim”, que reincideix en els seus temes favorits: bodegons i paisatges en què la llum i el color hi juguen un gran protagonisme. “Crec que amb el pas dels anys he guanyat seguretat i força, i també color”, explica l’artista. L’ús de l’espàtula en els darrers temps l’ha ajudat a donar “més valentia i força” a la seva pintura. A l’hora de definir el seu treball, Blasco explica que el seu objectiu és “trascendir més enllà d’allò que es reflecteix”. No es limita a representar un seguit d’objectes o un paisatge concret, sinó que vol anar més lluny. Com explica el seu marit, el també pintor Carlos Soriano, la pintura de Blasco “vol fer poesia dins les coses que pinta, el seu sentit estètic i poètic és molt més important que no la representació de figures i objectes concrets”.

L’artista se sent molt deutora, i no té cap problema en reconèixer-ho, dels mestres que ha tingut: el propi Soriano al principi, i després Guerau Calàbria, Albert Alís i Marta Duran, amb qui encara segueix. Alís i el seu espectacular domini de la llum, i l’enorme paleta de colors de Duran, així com la seva empenta, han ajudat molt Blasco a arribar on es troba ara. “Amb el que he après d’ells dos, crec que ja no em fa falta res més”, apunta. “M’encanta anar a classe, m’ajuda a tenir disciplina i és una activitat que recomana a tothom”, destaca.

Divendres, dia 29. A 2/4 de 8 de la tarda a l'Espai Capgròs (C/ Sant Benet, 14-16)
Muy bien por esta exposición Marisa espero que esta obra la puedan ver muchas personas un saludo Encarna

domingo, mayo 10, 2009

POEMA


Ahora que he crecido,
Y que tengo mis propios hijos,
Me doy cuenta padre mío,
de tus canas el motivo.
Con mi insaciable sed de querer,
Todo saber y comprender,
Tu eras mi inagotable fuente,
Que estimulaba mi corazón y mi mente.
Me enseñaste a la vida valorar,
Hasta de las cosas pequeñas admirar.,
En los momentos de flaqueza,
Eras el bastón que sostenía mi tristeza.
Tus yemas fueron el paño,
Que secó mis lágrimas por tantos años.,
Compartías mis fracasos,
Envolviéndome en un fuerte abrazo.
Me decías que mañana sería mejor,
Ayy papá, tenías toda la razón!,
Saboreabas mis victorias,
Cuando estaba yo en la gloria.
Me ha bendecido Dios,
Por darme un padre como vos,
Todo mi respeto y admiración,
Tienes, te lo digo de todo corazón.
Por eso que aprovecho,
Cada oportunidad que tengo,
Para decirte que te quiero,
Y en este día necesito reiterarlo.
Por:Yeze

Líder en la franja de 24 a 55 anys


Capgròs, quart setmanari gratuït més llegit de Catalunya

La nova onada del Baròmetre atorga al setmanari un total de 59.000 lectors

per capgros.com - 06/05/2009 10:17 (128 lectures)


Capgròs és, amb 59.000 lectors per setmana, la quarta revista setmanal gratuïta més llegida de Catalunya. Així es desprèn de les dades de la darrera onada del Baròmetre de la Comunicació i la cultura que impulsa la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura, i que s’ha publicat aquest mes de maig. El setmanari que edita Mateu Ros ha escalat una posició en el rànquing de publicacions setmanals gratuïtes a nivell català, i se situa la quarta, per darrera de Latino Barcelona, La Fura i el Tot Mataró. Al Maresme, Capgròs ocupa la segona posició del rànquing i se situa per davant d’altres gratuïts com La Clau i de revistes del cor Hola, Pronto o Lecturas.

Líder en la franja de 24 a 55 anys
Segons aquest informe, el setmanari Capgròs és líder d’audiència entre els lectors de la franja d’edat dels 24 als 55 anys, amb un 45%, seguida de la dels 45 als 64 anys (30%), en tots dos casos superant el Tot Mataró. Destaca també la seva implantació, d’un 68%, entre la classe mitja i la classe mitja-alta. A més, l’informe desvela que un 56% dels lectors són dones i que la majoria dels seus lectors disposen d’estudis secundaris o superiors (84%).

L’estudi s’ha realitzat a partir d’entrevistes personals realitzades a la llar a una mostra de 32.002 persones majors de 14 anys.

Probevios



Antes de pedir dinero prestado a un amigo, decida cuál de las dos cosas necesita más. proverbio estadounidense
 
El dinero es la tarjeta de crédito de los pobres. - Herbert Marshall McLuhan

Cuida de los pequeños gastos; un pequeño agujero hunde un barco. - Benjamín Franklin

 
Lo que tiene precio, poco valor tiene. - Friedrich Nietzsche

Un hombre verdaderamente rico, es aquel cuyos hijos corren a sus brazos aun cuando tiene las manos vacias. - anónimo
 
Gasta siempre una moneda menos de lo que ganes. - Cesare Cantú

domingo, abril 26, 2009

Un diumenge intercultural a la plaça de Cirera




Fires i festes


Un diumenge intercultural a la plaça de Cirera

Els veïns de la zona han organitzat una festa amb batucada, concursos, dinar popular i altres activitats

per capgros.com - 25/04/2009 8:19 (29 lectures)
Els veïns de la plaça de Cirera s’han organitzat per presentar una Festa Intercultural que comptarà durant tot el diumenge amb un ampli i variat programa d’actes. La Batucada del grup Kitocaquè es complementarà amb malabars, concurs de truita de patates, paella popular, maquillatge infantil i taller de dibuix, entre d’altres.

Diumenge, dia 26. A partir de les 10 del matí a la plaça de Cirera.

Ya esta saliendo el sol ha ver si la pueden celebrar, ha llovido bastante animo alas personas que la han organizado y espero que esta sea la primera de otras muchas que podamos celebrar los vecinos un saludo para todos Encarna

L’Institut Municipal d’Educació i Té de Tertúlia organitza durant la segona meitat del mes d’abril un nou monogràfic

Un monogràfic analitza la història i el present de la Catalunya jueva

Can Palauet acull aquesta proposta, que a través de tres sessions reconstrueix el pas del poble jueu pel país

per V. B. - 13/04/2009 17:10 (146 lectures)
L’Institut Municipal d’Educació i Té de Tertúlia organitza durant la segona meitat del mes d’abril un nou monogràfic, que en aquesta ocasió estarà dedicat a la història i el present de la comunitat jueva a Catalunya. Joan Ferrer, el doctor en filologia semítica, professor d’hebreu i arameu a la Universitat de Girona, oferirà dimarts, dia 14, la primera conferència, dedicada a introduir els assistents a la història del poble Jueu. Sílvia Planas, de l’Institut d’Estudis Nahmanides i del Patronat Call de Girona, parlarà de la història i cultura jueva a la Catalunya medieval, el dia 21; i Assumpció Hosta, membre de Red de Juderías de España, tancara el cicle amb una ponència sobre la recuperació del patrimoni i de l’herència jueva a Catalunya.

Dimarts, dia 14. Primera sessió. A les 6 de la tarda a Can Palauet. Preu: 4 euros per sessió.

domingo, abril 12, 2009

POEMA



El se sabía un camino

que le enseñó una sirena...”Mira
cuando nuestras Castillas,
la tuya que mira al sur
con los ojos entornados por encima
de las canciones del mar y de la pesca,
y la mía que anhela el norte
con su acento castellano y el sabor

de chumbos y desiertos en el alma,
se encuentran levemente en el lecho,
hay un retumbar de cascabeles y de coplas,
un resonar de nostalgias y de cuentos,
un bullicio silencioso de poemas nunca dichos.

Luego, marineros en tierras de negocios,
comunicadores por las ondas y frecuencias,
soñadores de libertades y justicias,
nuestras barcas inestables y devotas
chocan sus remos vigorosos
en un claquetear de suspiros y leyendas,
de ilusiones infrecuentes, de versos
que a pocos ilusionan o interesan.

Pero la magia de las sirenas
de nuestras coplas infantiles y perpetuas,
de nuestros idénticos sacrificios y fracasos,
elevan nuestras voces al compás
de tárantos y de dudas, de soleares
{y de amores de antemano compartidos.}

Ambrosio. He. Ve.

UN POEMA DE UN AMIGO

los besos de un estudiante



DEBAJO DE UN ARBOL
debajo de un árbol sin fruto
me puse a considerar que
muy pocos amigos tiene
el que no tiene que dar.
como quieres que no llore
si llorando yo nací
llorando me bautizaron
y llorando estoy por tí
aquí y lejos de aquí
con el pesar y la calma
siempre guardaré en el
alma un recuerdo para ti
los besos de un estudiante
son como un terrón de azúcar
la mujer que los recibe
hasta los labios se chupa.
para rey nació David
para sabio Salomón
para llorar Magdalena
para quererte sólo yo.
el amor es una locura
que todo el mundo procura
y sólo el doctor lo cura
sacando una criatura.
dices que él no me quiere
por que de mí se quejó
pero la envidia que tú tienes
{es que por mí te dejó}

{AMBROSIO. HE. VE.}
gracia por el poema un saludo Encarna

sábado, febrero 21, 2009

artistes mataronins Raül Roncero, JM Calleja i Francesc Paez. La primera de les propostes seleccionades,

Can Xalant beca tres projectes amb la ciutat de Mataró com a protagonista

Raül Roncero, J.M. Calleja i Francesc Paez realitzaran treballs en l’àmbit de les arts visuals basats en la capital del Maresme sobre Mataró

per G. Aragon - 20/02/2009 16:21 (86 lectures)
El Consell de direcció de Can Xalant va decidir divendres, dia 13, concedir la beca d’ajut convocada el desembre passat a la producció d’un projecte sobre la ciutat als artistes mataronins Raül Roncero, JM Calleja i Francesc Paez. La primera de les propostes seleccionades, que porta per títol Welcome to Mataró i anirà a càrrec del jove artista Raül Roncero, proposa una reflexió sobre l’estat del turisme en la societat contemporània, especialment pel que fa al món dels souvenirs com a objecte turístic i com a element de representació d’un lloc determinat. Welcome to Mataró pretendrà, així, analitzar el procés hipotètic de transformació de la ciutat de Mataró. La idea és dotar la ciutat d’una col·lecció de souvenirs, com ara figures, clauers, tasses o banderes, que comprendran dues tipologies: el souvenir clàssic, i el souvenir on es mostrin problemàtiques de la història recent de Mataró.

Pel que fa al segon projecte, titulat Ombres d’ahir i amb el segell dels també mataronins Francesc Paez i J.M. Calleja, es tracta de la producció d’un curtmetratge experimental en què intervindrà l’actor mataroní Víctor Israel, encarregat d’encarnar a un individu que viu aïllat en la misèria i deixadesa més absoluta tot envoltat dels referents simbòlics i culturals propis de Mataró, com els gegants o les banderoles. La intenció és rodar a la casa abandonada del carrer Mossèn Andreu, plena d’elements i símbols propis de la ciutat.

domingo, febrero 01, 2009

Tot i això, el conseller va assegurar que la Generalitat finançava amb “espècies” el projecte del TecnoCampus,


La Generalitat no ajudarà a finançar el TecnoCampus de manera directa

El suport es limita a tramitar ajudes perquè el Parc Tecnològic accedeixi a les ajudes que ofereix l’Estat

per S.F./ACN - fotos R. Gallofré - 19/01/2009 16:04 (197 lectures)



No hi haurà finançament directe de la Generalitat al projecte del TecnoCampus. Així ho va confirmar el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, el divendres passat, dia 16, en la reunió que va tenir amb la presidenta de l’Institut Munipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM), Alícia Romero. Huguet va explicar que en la trobada no van entrar “en detalls econòmics” i que des de la Generalitat no tenen “una línia de suport” de finançament pels Parcs Tecnològics. “Podem ajudar facilitant informació dels crèdits que s’atorguen des de Madrid i tramitar ajuts per accedir a aquests crèdits de l’Estat”, va afegir.

Tot i això, el conseller va assegurar que la Generalitat finançava amb “espècies” el projecte del TecnoCampus, i va posar com exemple el trasllat al parc tecnològic del Centre Cetemmsa, que sí obtindrà diners de la Generalitat per fer el canvi de seu.

El conseller va assegurar en la seva visita que des de l’administració catalana estan decidits a “homologar els parcs tecnològics” de tal manera que es pugui potenciar característiques com “l’excel·lència, la qualitat, l’especialització i el treball en xarxa”. Huguet va lloar el projecte del TecnoCampus, que segons el seu parer serveix per tancar el cercle fonamental per avançar que uneix “Universitat, administració i empreses”. En aquest sentit, va valorar “molt positivament” l’enfocament donat al Parc. Huguet va assegurar que la crisi econòmica es veia a venir. Per això, va afirmar que les empreses havien de recollir el repte i treballar per donar sortida “i aportar solucions”.

sábado, enero 31, 2009

La Fundació Hospital rep l´ajut amb l´objectiu de millorar la qualitat de vida de les famílies


La Caixa dóna 21.000 euros per ajudar a les persones dependents i familiars.

La Fundació Hospital rep l´ajut amb l´objectiu de millorar la qualitat de vida de les famílies en aquesta situació. (Capgròs.com 13.1.09)

L´Obra Social de la Fundació La Caixa ha atorgat 21.00 euros a la Fundació Hospital per al seu projecte ´Atenció psicosocial a persones dependents i als seus familiars´. La regidora de salut, Carme Esteban, va signar dilluns passat, dia 12, el conveni amb el director de l´Àrea de Negoci del Maresme Centre-Mataró de la Fundació La Caixa, Xavier Sabater. Esteban va explicar que l´objectiu principal era promoure “la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut, en situació de dependència i als seus familiars”. En aquest punt, la regidora va remarcar l´esforç que suposa tenir a càrrec una persona “sense la formació adequada”. Sabater va dir que donaven suport a aquesta iniciativa “innovadora” per “cuidar de les persones que cuiden de persones”.

La millora de qualitat de vida d´aquestes persones s´intentarà assolir a través de cinc activitats independents però complementàries. Atenció psicològica de manera individualitzada, en grups d´ajuda mútua i de dol i orientació per a cada cas; suport a la salut amb activitats fisicoemocionals com el tai-txí i relaxació, entre d´altres. L´Assessorament jurídic, amb orientacions legals per actuar correctament també està present en aquest programa. Els dos punts més rellevants són el d´Espai Respir, en el que es fan activitats socials i de lleure pels familiars perquè “puguin fer vida normal i descansin una estona de la pressió que suposa cuidar algú tot sabent que està en bones mans”. La formació per capacitar a nivell tècnic i emocional els cuidadors és el darrer punt en el que volen incidir, per aconseguir així reduir el nivell d´estrès que suposa atendre una persona dependent.

per S. F.

L’administrador de Cabré Jonqueras ha explicat el procés que hi ha en la incineració.


Els forns crematoris del cementiri es posen en funcionament el febrer

Les obres han tingut un cost de 2 milions d’euros

per S. F. - 30/01/2009 17:31 (175 lectures)



Durant aquest mes de febrer començaran a funcionar els forns crematoris del Cementiri de les Valls. Així ho ha confirmat aquest divendres, dia 30, Josep Maria Cabré, administrador de l’empresa concessionària Cabré Jonqueras. “Estem a l’espera de les comunicacions definitives del gas”, ha explicat. Cabré ha assegurat que es tractava d’una millora a la comarca que cobrirà “una opció cada cop més sol•licitada”. Es calcula que entre un 20 i un 25% dels usuaris escull l’opció del crematori. A més, també s’han traspassat els serveis d’administració que estaven fins el moment al Tanatori cap a aquest nou equipament al cementiri de les Valls. El cost de l’obra ha estat de 2.032.952 euros, assumits per l’empresa Cementiris Metropolitans CGC SL (formada per Cabré Jonqueras SA i Serveis Funeraris Integrals, empreses concessionàries).

Cabré ha destacat “el fàcil accés” d’aquesta instal·lació i el fet que estigui “enmig d’una zona verda” i “connectat directament amb el cementiri de les Valls”. “Serà un servei per Mataró i poblacions veïnes de la zona”, ha afegit. Per la seva banda, l’alcalde Joan Antoni Baron, que ha visitat les obres un cop enllestides, ha remarcat que es tracta d’un servei “demandat, ben integrat en l’entorn i que té voluntat de ser un oferiment comarcal”. Amb aquestes obres, l’alcalde ha explicat que tanquen “un cicle al cementiri de les valls, que encara pot créixer però no gaire més”. Baron ha recordat que segueix el procés de rehabilitació del cementiri de Caputxins, que durant molt temps “no va tenir inversions i ara té una volada important”.

L’administrador de Cabré Jonqueras ha explicat el procés que hi ha en la incineració. El difunt arriba a la planta, se li retiren les peces metàl·liques de fèretre i les que porti a sobre, i s’introdueix al conducte. Els familiars poden veure com entra al forn de costat. Després de dues o tres hores, el temps estimat segons cada cos, el procés recull els ossos que passen per un segon procés en el que es redueixen a cendra, que serà entregada als familiars perquè n’esculleixin el destí, des de posar-lo en un nínxol especial a tirar-les a la muntanya, entre d’altres.

El gerent de Cementiris Metropolitans CGC, Joan Hans, ha explicat que el cost d’aquest procés és de 516 euros. En aquest sentit, sense comptar l’urna, és més econòmic que la inhumació. L’esplanada d’accés a l’edifici compta amb un aparcament públic per a 100 vehicles. L’edifici té dos forns crematoris en els prop de 483 metres quadrats en els que hi ha també un porxo, vestíbul, serveis adaptats, sala d’espera, gerència, sala de vetlla, sala de transferència, sala de preparació i despatxos per atendre la ciutadania.

Blanch serà l’encarregat de dirigir Els Pastorets la propera temporada



Els Pastorets clouen la temporada a Sala Cabañes amb un gran èxit de públic

L'obra representa la seva darrera funció diumenge havent rebut prop de 4.000 espectadors en les nou funcions de la temporada

per V. B. - fotos R. Gallofré - 30/01/2009 17:30 (82 lectures)

Una escena de l'obra d'enguany, que ha batut registres de públic
Més de 4.000 persones hauran passat per Sala Cabañes fins al diumenge, dia 1 de febrer, per assistir a alguna de les nou funcions d’Els Pastorets de Mataró que s’hauran celebrat aquesta temporada. El tradicional espectacle nadalenc mataroní viurà diumenge la seva última representació amb unes xifres de públic molt positives, que superen les de temporades anteriors (l’any 2008 van ser unes 3.600 persones). En vuit de les nou representacions fetes fins ara, s’ha superat el 90% d’ocupació de mitjana, i per a la darrera cita ja hi ha pràcticament totes les entrades venudes. Una mostra, en definitiva, que l’interès pels Pastorets no decau a la ciutat tot i els 92 anys de vida de l’obra, i que l’equip directiu del muntatge, encapçalat per Antoni Blanch, ha sabut prémer la tecla adequada per satisfer els espectadors.

Blanch serà l’encarregat de dirigir Els Pastorets la propera temporada, complint així amb el cicle de tres anys que ha establert la sala per anar rotant el càrrec de director de l’obra. Durant el seu “mandat”, Blanch ha apostat per potenciar la part musical i recuperar els elements tradicionals de l’obra, en la qual hi participen més de 350 persones. “Per a mi, Els Pastorets són banyes i forques”, afirmava el director pocs dies abans de l’estrena del muntatge. Una de les novetats d’enguany ha estat el nou decorat de La Lluna, una de les imatges mítiques de l’obra. Com cada any, el muntatge ha rebut la visita de nombroses autoritats, com el president de CiU Artur Mas o l’alcalde Joan Antoni Barons, i d’actors sorgits del planter de Sala Cabañes com Pep Plaza, Albert Triola o Montse Vellvehí, actual directora del festival Shakespeare.

viernes, enero 02, 2009

FRASES

"Un hijo mal amado es un hombre perdido" (Gilbert Cesbron)
"Cuando educas a tu hijo educas también a tu nieto" (El Talmud)
"Enseñar es aprender dos veces" (Joseph Joubert)
"Los ejemplos corrigen mucho mejor que las reprimendas" (Voltaire)
"Educad a los niños y no será necesario castigar a los hombres" (Pitágoras)
"El secreto de la educación está en el respeto al discípulo" (Ralph W. Emerson)
"Enseñar a quien no tiene curiosidad por aprender es sembrar un campo sin ararlo" (Rchard Whately)
"El principio de la educación es predicar con el ejemplo" (A.R.J. Turgot)
"Un profesor trabaja para la eternidad: nadie puede predecir dónde acabará su influencia" (H.B. Adams)
"La educación es la puerta a los demás derechos" (Katerina Tomasevski)
"El espíritu de la educación es el conocimiento, no de los hechos, sino de los valores" (Willian R. Inge)
"Educar no es dar carrera para vivir, sino templar el alma para las dificultades de la vida" (Pitágoras)
"Si domas a un caballo con gritos, no esperes que te obedezca cuando le hables" (Dagobert D. Runes)
"La educación consiste en enseñar a los hombres, no lo que deben pensar, sino a pensar" (Calvin Goolidge)
"Si cree usted que la educación es cara, pruebe con la ignorancia" (Derek Bok)
"Nunca escribo mi nombre en los libros que compro hasta que los he leído, porque sólo entonces pudo decir que son míos". (Carlo Dossi).
"No es mejor maestro el que sabe más, sino el que mejor enseña". (Vanceli)
"La utilidad de los libros es que inspiran y ayudan al hombre para entender y descifrar su propio corazón". (Vicente Ferrer).
"La mayor sabiduría que existe es conocerse a uno mismo" (Galileo Galilei)
"El libro es un alimento que no tiene fecha de caducidad". (Josep Mª Espinás)
Lo que aprendes estudiando se olvida viviendo; lo que aprendes viviendo no se olvida estudiando. Si quieres aprender para siempre no estudies, ¡vive!.
"La educación y la cultura son la base del progreso y de la felicidad de los pueblos". (de autor que ignoro)

jueves, enero 01, 2009

María Olivia da Silva reside en la ciudad de Astorga, en el sureño estado de Paraná, y en todos sus documentos coincide como fecha de nacimiento el 28



El censo del Instituto Nacional del Seguro Social (INSS) de Brasil ratificó este lunes la edad de María Olivia da Silva, una anciana de 127 años, que desde 2004 busca ser homologada con la persona “más vieja del mundo”, según informa la Rede Globo.

Los resultados preliminares del censo de la previsión social brasileña, que reportó 159 personas con más de 110 años de edad, confirmaron la existencia y originalidad de los documentos de la mujer que el pasado 28 de febrero completó 127 años de vida.

En 2004 y 2005, durante sus cumpleaños 124 y 125, la mujer fue centro de atención de los principales medios locales de comunicación, y un canal, a falta de la confirmación del Libro Guinness de los Récords, especializado en registrar hazañas y hechos mundiales, le dio el título de la Mujer más vieja de Brasil.

María Olivia da Silva reside en la ciudad de Astorga, en el sureño estado de Paraná, y en todos sus documentos coincide como fecha de nacimiento el 28 de febrero de 1880.

La anciana relata con precisión y detalles, para una niña de su edad en la época, la abolición de la esclavitud en Brasil el año 1888.

De sus catorce hijos, cuatro de ellos por adopción, sólo sobreviven tres, pero su envidiable memoria los recuerda a todos.

La brasileña supera en 13 años a la estadounidense Edna Parker, que con 114 es reconocida por el libro mundial como la “Mujer más vieja del mundo”.

Estoy emocionado. No lo puedo creer… 13 años, ha sido un largo viaje. Ha sido toda mi vida”,


El aventurero británico Jason Lewis llegó el sábado por la mañana a Greenwich, al este de Londres, completando una vuelta al mundo de 13 años realizada únicamente con la fuerza de sus músculos. Lewis efectuó en las aguas del río Támesis los últimos metros de su periplo de más de 74.000 km.

El aventurero atracó en un embarcadero de Greenwich antes de izar sobre ruedas su frágil embarcación de menos de ocho metros de largo para hacerle atravesar el Meridiano de Greenwich, donde la longitud es definida como igual a 0 grados. Fue en ese mismo lugar donde Jason Lewis inició su vuelta al mundo en julio de 1994.

“Estoy emocionado. No lo puedo creer… 13 años, ha sido un largo viaje. Ha sido toda mi vida”, declaró a la televisión Sky News, visiblemente agotado. “Fue verdaderamente duro al comienzo”, recordó el aventurero, de espesa barba y mejillas hundidas.

Con su barco “Moksha”, accionado a pedales, Jason Lewis atravesó el Canal de la Mancha dos veces, y luego el océano Atlántico, donde naufragó, así como el Pacífico y una parte del Índico.

En Estados Unidos, sufrió la fractura de las dos piernas cuando un vehículo lo atropelló durante su travesía del continente americano en patines. En Australia fue perseguido por un cocodrilo, en China por policías y en Egipto arrestado porque se sospechaba que era un espía.