domingo, agosto 24, 2008

POEMA

EL MITE DEL”NORD ENLLÀ”


ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh,que cansat estic de la meva
Covarda,vella,tan salvatge terra,
I com m’agradaria d’allunyar-me’n,
Nord enlla`,
On diuen que la gent és neta
I noble,culta,rica,lliure,
Desvetllada i feliç!
Aleshores,a la congregació,els germans dirien
Desaprovant:<Així l’home que se’n va del seu indret>>,
Mentre jo,ja ben lluny, em riuria
De la llei i de l’antiga saviesa
D’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
I estimo a més amb un
Desesperat dolor
Aquesta meva pobra,
Bruta,trista,dissortada pàtria.

Salvador Espriu, El caminant i el mur

sábado, agosto 23, 2008

DE LLIBRES per Ramiro Tomé, crític literari




DE LLIBRES
per Ramiro Tomé, crític literari

“Viajeros ingleses”: un eixam de veus cami del paradís

És freqüent que, quan passegem entre els prestatges de la nostra llibreria preferida, ens deixem seduir per les portades i títols dels llibres. Entre els molts llibres que ens temptin no ens serà fàcil triar "Viajeros Ingleses". I no ho serà per dos motius: perquè l’escriptor Matthew Kneale és un desconegut per al lector peninsular i perquè el disseny del llibre convida a imaginar el volum més aviat com una col·lecció de biografies de viatgers anglesos i no pas com un bon llibre de viatges... i, és clar, no és el mateix.

Sí; Kneale és un desconegut en aquests paratges però "Viajeros Ingleses " va ser guardonat el 2000 ni més ni menys que amb el WhiteBread, el premi al millor llibre en llengua anglesa que no és un premi trivial.

Amb "Viajeros Ingleses" Kneale embarca al lector en un viatge insòlit en companyia d’uns passatgers molt particulars, entre ells un reverend anglès i el seu oposat, un científic positivista. El primer pretén demostrar l’existència del Jardí de l’edèn i la seva localització a les Antípodes i el segon, la superioritat de la raça blanca. No és menys peculiar el capità del balener en el que viatgen i la seva especialíssima tripulació.

L’aventura promet. L’anglesa és, juntament amb la francesa, la tradició literària més bolcada en el relat de l’experiència viatgera. Potser per això, quan es llegeix que el vaixell és un balener, el lector de fons tendirà a recuperar les vicissituds i tripulació del “Pequod” el vell balener amb el que el capità Ahab va recórrer mig món darrere Moby Dick. Quan es llegeix "la companyia" el lector tendirà a recuperar els detalls de la “Nelly” i el viatge de Conrad a la “Foscor de les Tenebres”.

No obstant això, "Viajeros Ingleses" segueix un rumb molt diferent traçat per un magnífic entreteixit de narradors que des de la interioritat de les seves primeres persones van descobrint el tapís social de la vella Anglaterra victoriana: la seva intrahistoria.

Matthew Kneale crea i dóna veu a “personatges tipus” de tots els estrats significatius de la societat britànica. Viatge coral en el que fins i tot la més mínima veueta ha de ser escoltada: només amb la fusió de totes les perspectives ofertes aconsegueix el lector fer-se una idea de la realitat amagada a “Viajeros Ingleses”.

En un context de literatures lineals en les que el lector tot just ha de relliscar i deixar-se portar, en el que l’estratègia literària dominant sol consistir a imprimir un ritme trepidant i en una vertiginosa experiència lectora enganxada al “una pàgina més per a veure si se salva o no”, s’agraeix un plantejament diferent.

Kneale és un autor, cal reconèixer-ho, intel·ligent. “Viajeros Ingleses” és un eixam de veus i perspectives en el que el lector podrà triar, posicionar-se, seguir amb major o menor atenció aquest o aquell personatge, opinar, acompanyar el desenllaç d’una o altra situació… i a mesura que va avançant en la lectura aniran apareixent dades que contínuament resignificaran tot el llegit amb anterioritat.

Una novel·la de relats que exigeix del lector una certa participació però amb una estructura apta per a tots els hàbits lectors, des de les breus lectures intermitents del metro fins a les bucòliques llargues i plujoses tardes hivernals.

En espanyol va ser traduït ja en 2001 i situat a les llibreries per una bona editorial, a una col·lecció de confiança: "Narrativas Històricas" d'Edhasa. La novel·la no ha tingut la repercussió que probablement mereix, però sempre és una garantia ser introduït per un segell de prestigi.

Sigui com sigui, a més d’un gran treball, “Viajeros Ingleses” és una magnífica experiència en la que val la pena embarcar-se.

Recomanat.

Fitxa del llibre:
Títol: Viajeros ingleses
Autor: Kneale, Matthew
Editorial: EDHASA
Pàg.: 643
Preu: 31,00 euros.


info@arquera.com

El primer partit oficial serà l’11 de setembre davant l’Andorra

El Platges de Mataró ja coneix el calendari de la EBA i la Lliga Catalana

El primer partit oficial serà l’11 de setembre davant l’Andorra

per capgros.com - 21/08/2008 11:02 (75 lectures)
El Platges de Mataró ja coneix el calendari i els rivals que tindrà a la Lliga EBA, grup C, i a la Lliga Catalana. L’equip dirigit per Albert Illa començarà la temporada oficial el proper 11 de setembre davant el CB Andorra. El conjunt mataroní es troba enquadrat en la Lliga Catalana EBA amb l’equip andorrà i el CB Navàs,amb qui jugarà el 14 de setembre. El primer classificat dels tres equips passarà a la final a quatre que s’ha de disputar els dies 6,7 i 8 de desembre a un lloc encara per determinar.

Pel que fa a la Lliga EBA, el conjunt unionista iniciarà la seva participació a casa el proper 21 de setembre. El primer rival serà l’Igualada, un equip que se li dóna malament al Platges de Mataró, tot i que en el seu últim enfrontament (només un de sis) van aconseguir vèncer al conjunt de l’Anoia. Les dues següents jornades es disputaran a domicili del Cosehisa Monzón i a casa davant el CB Granollers. La fase regular es tancarà amb l’Olívar a casa, una visita al CB Olesa i el darrer partit, al Josep Mora davant el CB Valls.

El Cirera ja té el nou camp de Futbol a 7 preparat per aquesta temporada



El Cirera ja té el nou camp de Futbol a 7 preparat per aquesta temporada

El pressupost d’aquesta obra ha estat de 660.051 euros

per capgros.com - 21/08/2008 17:46 (147 lectures)
El ‘campito’ de Cirera ha crescut. Les obres per preparar el nou camp de futbol a 7 del carrer Terrassa i de l’illa compresa entre les façanes posteriors dels poliesportius de Cirera i Teresa Maria Roca estan enllestides des de finals de juliol. GINTRA va adjudicar l’obra a l’empresa UTE Áridos Serrano i Stachys, SL que l’ha efectuat en cinc mesos amb un pressupost de 660.051. El camp de futbol a set amb gespa artificial medeix 34x50 metres i substitueix el amp que hi havia abans de les obres del Teresa Maria Roca i que fins ara estava instal·lat de forma provisional al solar comprès entre l’avinguda del Corregiment, el pati de l’escola pública de Ciorera i el Torrent de la Pólvora.

Les feines de la urbanització d’aquesta zona han sigut les de pavimentar el camp de futbol amb gespa artificial i construir un mur de contenció de formigó i una paret de tancament d’obra vista de 2’50 metres d’alçada a la banda dels habitatges. A més, s’ha instal·lat una tanca metàl·lica de 3 metres d’alçada per tot el perímetre com a acabament del mur de formigó de l’aparcament del carrer Terrassa, i una altra tanca a l’accés principal de la zona situat al costat del pavelló de Cirera.

A la part interior de l’illa, espai comprès entre la façana posterior dels poliesportius municipals, els habitatges contigus que accedeixen des del passatge del Miró i els vestidors que utilitza el Cirera, s’ha construït una zona de jocs pavimentada amb material sintètic de cautxú i un camp de futbol tres de 12x20 metres amb unes petites grades i gespa artificial. Tanmateix, també s’ha traslladat, a l’espai situat entre els dos nous camps de futbol, el quiosc i la pèrgola de bar que està instal·lada de forma provisional, així com s’ha col·locat l’enllumenament dels dos espais esportius.

martes, agosto 05, 2008

La Generalitat apuja algunes ajudes per dependència

La Generalitat apuja algunes ajudes per dependència


Acció Social aportarà 528 euros extres per costejar una plaça en una residència

• Els primers pagaments es faran a finals de desembre, un mes després del previst



La Conselleria d'Acció Social va donar ahir una notícia bona i una de dolenta a tots aquells que esperen que, una vegada per totes, es posi en marxa l'engranatge de la llei de dependència. La freda és que els primers pagaments, els d'aquells que ja han estat reconeguts com a grans dependents, s'endarreriran fins ben entrat el desembre, un mes més tard del previst i estipulat.
A canvi, i aquesta és la calenta, Acció Social complementarà algunes prestacions que marca la llei estatal, de forma que les persones que disposin d'una plaça en una residència privada però concertada per la Generalitat i que tinguin uns ingressos inferiors a 17.700 euros rebran una ajuda de fins a 1.308 euros per pagar-la: els 780 euros mínims més els 528 del plus autonòmic.
La consellera, Carme Capdevila, va detallar ahir que l'objectiu del complement és facilitar l'accés residencial a un col.lectiu de persones grans que "no poden pagar" aquesta plaça. Es tracta especialment de dones de més de 50 anys, mestresses de casa que viuen a casa seva i compten amb pensions baixes que oscil.len entre els 600 i els 900 euros. El preu mitjà d'una plaça en un d'aquests centres se situa entre els 1.200 i els 2.000 euros mensuals.
Per una altra part, Capdevila va informar que la Generalitat ha aprovat aquesta setmana les ordres que regulen els preus públics i els criteris per determinar l'import de les prestacions, així com les que resolen les incompatibilitats entre determinades ajudes. Aquest era el tràmit que faltava perquè en les pròximes setmanes es puguin efectuar els pagaments. Els primers beneficiats haurien d'haver començat a percebre les ajudes el 24 de novembre, mig any després d'obrir-se el termini de presentació de sol.licituds.

PLA D'ATENCIÓ
La consellera va detallar que amb l'aprovació d'aquestes disposicions reglamentàries es podrà posar en marxa el Programa Individual d'Atenció (PIA), que determinarà tant les prestacions com els serveis oferts a aquelles persones amb dependència.
La Generalitat espera que al llarg del mes de desembre es comuniqui a aquells que van sol.licitar les ajudes al maig les prestacions a què tenen dret, de manera que un bon nombre d'ells començarien a cobrar-les en les pròximes setmanes, una vegada que s'arribi a un acord entre les dues parts.

52.000 SOL.LICITUDS
Fins al moment, la Generalitat ha rebut 52.068 sol.licituds d'usuaris que demanen ser reconeguts com a persones amb una gran dependència i se n'han estudiat 37.789 --el 76%--, 25.218 de les quals--gairebé el 70% tal com ja va avançar EL PERIÓDICO la setmana passada-- han acreditat el resultat de grau 3 o alta dependència, cosa que equival a dir que requereixen atenció les 24 hores del dia.

Para ser profesor habrá que dominar nuevas tecnologías

Para ser profesor habrá que dominar nuevas tecnologías

Cabrera avanza la nueva formación docente en la Monográfica de Santillana

J. A. A. - Madrid - 20/11/2007

Los futuros profesores de primaria y secundaria, al terminar la carrera, tendrán que saber utilizar las nuevas tecnologías pero, sobre todo, cómo aplicarlas para enseñar su materia en clase. Así se explicita en la propuesta que el Ministerio de Educación comenzará en breve a debatir, según avanzó ayer la ministra, Mercedes Cabrera, durante la inauguración de la XXII Semana Monográfica de la Educación, que hasta el viernes repasa en Madrid los retos y posibilidades de las nuevas tecnologías en la enseñanza. "La formación de los profesores es básica", dijo la ministra, para alcanzar la mejora de la escuela a través de estas nuevas herramientas.

Un camino que, según Ignacio Polanco, presidente de la Fundación Santillana, resulta "un proceso clave en la modernización educativa y en el desarrollo social de este siglo". Las nuevas tecnologías "deben ir a las escuelas" y "ojalá", continuó Polanco, objetivos como este centraran la atención, "en lugar de situar la educación en debates ideológicos y de competencias, de poder, en definitiva, que debieran estar resueltos y cerrados".

Pero las tecnologías no pueden llegar a las clases sólo para que los alumnos aprendan a utilizarlas -algo, por otro lado, irrenunciable en la sociedad actual-, sino para convertirse en esa herramienta fundamental para mejorar la educación, que puede cambiar incluso la forma de enseñar, el papel del profesor y el de alumno. El profesor debe ahora ayudar al alumno "a convertir la información en conocimiento", dijo Emiliano Martínez, director del encuentro y presidente del Grupo Santillana.

El debate sobre este proceso de modernización educativa comenzó ayer con la presentación de un documento elaborado por el centro de información educativa CNICE, que pone en cifras el punto de partida. El texto señala que más de un tercio de los alumnos, a partir de 3º de ESO, han aprendido solos a usar las nuevas tecnologías. Cuanto más pequeños son, desde primaria hasta 2º de ESO, más peso tiene la familia en esas enseñanzas (casi la mitad de los escolares de 2º ciclo de primaria han aprendido con sus padres). Sin embargo, el papel de los profesores sólo ha sido fundamental para el 27% de los chavales en el mejor de los casos, en los escolares más pequeños.

La vocación iberoamericana del encuentro (además de los españoles, asistirán expertos de Chile, Argentina o Brasil) también se refleja en el informe inicial. Las desigualdades entre los países (la mitad de las escuelas públicas argentinas tiene ordenadores y el 13%, Internet, mientras que en Perú estos mismo porcentajes son del 13% y el 2%, respectivamente), también se encuentran en dentro de cada uno de ellos. El reto de aplicar las tecnologías a la educación es mayor en Latinoamérica: "No podemos olvidar los contextos, porque si no corremos el riesgo de equivocarnos", dijo el secretario general de la Organización de Estados Iberoamericanos (OEI), Álvaro Marchesi.