EDITORIAL
5 de juny de 2008
LA DIFÍCIL TASCA DE SER PARES I EL PAPER DEL AVIS
Una de les experiències humanes més riques i apassionants és la de ser pares, quan els fills són desitjats i fruit de l’amor de la parella. Però, en aquest món que ens ha tocat viure no és fàcil ser pares. Avui dia és dóna el cas, massa sovint, que aquesta tasca està molt minvada a causa de les condicions laborals de l’existència moderna. Fa l’efecte que no se sàpiga que els fills necessiten del contacte gratificant i perllongat amb els seus pares. Cal trobar el temps necessari per escoltar-los, jugar amb ells, riure junts i explicar-los el perquè de les decisions que prenem sobre els seus horaris i comportaments.
Cal educar per a la llibertat i la responsabilitat, però educar. I això implica un diàleg constant amb els fills. És difícil i delicat, però no impossible.
Hi ha hagut períodes de la història en què una parella arribaven a ser pares i, només aplicant el que havien après dels seus pares, tot rutllava. Avui no. Els pares han d’estar a l’última i això és molt complicat. Han d’estar al dia en les noves tecnologies, han de lluitar amb la
Els pares són els primers en la transmissió de valors als fills, i a més, són insubstituïbles. Després hi hauria els germans més grans, la família en la seva amplitud, però sobretot els avis. El avis avui dia tenen molt protagonisme. Qui no recorda els seus avis? Qui pot oblidar el seu testimoni i la seva presència a la llar? Quans de nosaltres portem el seu nom com a signe de continuïtat i d’agraïment !
En el tema de la transmissió de valors, moltes de les coses que els pares diuen als seus fills que han de fer per ser bones persones i per saber anar pel món, en realitat no són idees originals seves, sinó que se les han copiat dels seus propis pares. Aquests, abans, desenvolupaven un paper important en la vida i en el creixement de la família. Fins i tot en edat avançada, seguien estant presents entre els fills, els néts i, de vegades, fins entre els besnéts.
En el present la situació ha canviat molt en la vida de les famílies. Els avis, molt sovint, no viuen amb els fills i els néts, però sí que hi tenen molta relació, ja que la seva ajuda és molt valuosa per a les famílies en la difícil conciliació de la vida laboral i la vida familiar. Als carrers de les nostres ciutats i als mitjans de transport podem veure molts nens i nenes amb les seves carteres escolars donant la mà a l’avi o a l’àvia. Els avis són un pou de saviesa pràctica. Però també ho són de molts valors: paciència, bondat, tendresa...... temps ! I tot això ho donen els avis als seus néts.
D’altra banda, l’escola és el segon agent en la transmissió de valors. El nen passa moltes hores i molts anys a l’escola. Els moviments especialitzats, els amics, els mitjans de comunicació, etc. Tots tenen la seva incidència en la formació de la persona.
Els pares solen dir que tenen dificultats a l’hora d’exercir l’autoritat. Des de l’escola ho confirmen, però també en destaquen d’altres com: el respecte a l’altre, la creativitat, la solidaritat...... El Dr. Francesc Torralba diu que < s’imposa la necessitat de tornar a recuperar el sentit de l’autoritat >. Com a expert i com a pare de família, pensa així, i diu que seria com la baula perduda en la formació de la persona i que l’han perdut els qui han d’educar: pares i mestres.
Sens cap dubte, els avis són un recurs molt valuós, cal fer, per tant, unes opcions coherents que permetin valorar aquest recurs de la millor manera possible. Són els testimonis d’una història personal i comunitària que continua vivint en el seu record i en la seva saviesa. Sota cap concepte han d’ésser exclosos del cercle familiar. A més, són un tresor que no podem arrabassar a les noves generacions.
ESTA ECHA POR UNA PERSONA MUY APRESIADA POR TODOS NOSOTRO GRACIA ANTONI
No hay comentarios:
Publicar un comentario